Dossier pedagògic "El verí del teatre"
“El
verí del teatre” de Rodolf Sirera
En
format de thriller psicològic, aquesta obra gira al voltant del
papel del teatre dins del teatre i del teatre dins de la vida.
Escrita en 1978, en només dos mesos i en plena transició espanyola
ha esdevingut tot un clàssic per la seua originalitat i agudesa. La
seua representació sempre dura una hora.
L'acció
es desenvolupa a París al 1784 (un pocs anys abans de l'esclat de la
Revolució francesa) i ens mostra les intencions experimentals i
innovadores d’un marquès interessat pel teatre. Aquest, decidit a
experimentar un canvi pel que fa a les representacions teatrals,
crida un actor, Gabriel, que, sense conèixer el motiu de la cita, hi
acudeix. Després d’esperar llargament el marqués i davant la
impaciència de Gabriel, el criat li ofereix beure un vi especial. A
poc a poc, comencen una conversa on el criat impressiona Gabriel amb
els seus coneixements sobre teatre. La conversa desemboca en la
confessió per part del criat de la seua vertadera identitat,
demostrant que ha enganyat tot un professional del teatre. El criat
és en veritat el marquès, que, disfressat, ha posat a prova
Gabriel.
El
marquès li fa saber els seus desitjos de representar una obra que ha
escrit i li exposa la seua concepció del teatre, on l’actor s’ha
d’identificar per complet amb el personatge, perquè el que ell
busca és la veritat i no la ficció. Li proposa de representar la
mort de Sòcrates ( filòsof grec que va ser condemnat a
beure's una copa de cicuta) i Gabriel hi accedeix, però la seua
representació no agrada al marquès, ja que no li transmet la
sensació de veritat en representar un fet del qual no té
experiència. Segons l’argument de Diderot (explicat en el
seu Paradoxe sur le comédien) «el millor actor és aquell
que més allunyat roman del seu personatge» i l’imita d’una
manera cerebral, fent servir la tècnica; en canvi, el Marquès
defensa la posició contrària, que «les millors actuacions són
aquelles a les quals l’actor és el personatge». El verí del
teatre constitueix així, mitjançant els seus diàlegs depurats una
meditació profunda sobre els límits del teatre. El marquès li diu
que no pot representar si no sent de veritat la mort. Gabriel,
conscient que no pot assolir tal realisme, vol abandonar, ja que, a
més, comença a sentir-se malament. A partir d’ací, comença una
interessant trama.
A
més, l'obra té una altra interessant lectura ja que introdueix
aspectes més secundaris com són les relacions de dominació, la
tortura psicològica o el plaer d’observar el sofriment. Resulta
així ben fàcil relacionar la figura del nostre Marqués amb el
famós Marqués de
Sade, un dels
escriptors més polèmics de la història, que també va viure a la
mateixa època històrica en què se situa l'obra. En
les seues obres, el Marqués de Sade mesclà la pornografía, la
violència i el crim, amb un discurs filosòfic a favor de la
llibertat i en contra de la moralitat, la religió i la llei.
Les seues idees escandaloses i atípic comportament son responsables
de la l'aparició dels termes “sadisme” i “sàdic”.
Sirera ofereix una reflexió sobre l’art i la vida, sobre la ficció i la veritat. Intenta fixar en última instància els límits del teatre i recordar-nos que el teatre és una recreació de la realitat, mai la realitat mateixa.
El
verí del teatre, la gran creació de la dramatúrgia valenciana
dels últims temps, i segurament l’obra de teatre més llegida i
estudiada al País Valencià és un magnífic exemple del nivell
assolit pel teatre català i l’obra amb la qual es pot afirmar que
Sirera se situa dins el grup dels grans autors del teatre
contemporani europeu. Ha estat muntada en diversos continents i
traduïda a una quinzena de llengües. Continua representant-se en el
segle XXI. Per què ha atret aquesta obra tant de públic i per quins
motius ha creat també un interès intel·lectual considerable? Les
respostes es troben en la construcció d’una trama enginyosa que
aconsegueix aclarir un debat estètic i alhora ideològic.
La
versió de Micalet Teatre
Escrita
originalment per a dos actors, aquest muntatge l'interpretaran dos
grans actrius valencianes: Pilar Almeria i Cristina Garcia.
Amb El verí del teatre, de la Companyia Teatre Micalet i dirigit por
Joan Peris, es pretén iniciar un cicle en què les dones
donaran vida a grans personatges escrits per a homes.